EL MEU PRÀCTICUM II : Objectius i aprenentatges

Quins eren els objectius generals del projecte?

Els objectius principals que vaig marcar-me inicialment, eren que els usuaris del centre ocupacional: 

- Coneguin i entenguin què és la qualitat de vida. 

- Entenguin el funcionament de les escales i qüestionaris per avaluar la   qualitat de vida. 

És important a hores d'ara, revisar quins eren els objectius plantejats al inici d'aquest projecte, ja que aquests, m'ajuden a analitzar el significat o no que ha tingut la realització de les dinàmiques de grup dissenyades. 

Pel que fa al primer objectiu, val a dir que ha estat el motor i l'essència de les activitats dissenyades pel projecte. Em sembla important destacar, la diferència entre els resultats amb el grup STO.6 i amb els grups STO.4 i STO.5. Amb el primer, considero que l'objectiu s'ha complert totalment, ha estat fàcil treballar amb ells, mostrant-se amb una actitud motivada en tot moment, i considero que he sabut dissenyar unes activitats adequades al seu nivell i útils per tal d'assolir l'objectiu. Pel que fa al segon objectiu i tenint en compte com han evolucionat les sessions, hem aconseguit que els usuaris entenguin els ítems que hi apareixen, de manera que són capaços d'identificar la situació i fer una autoavaluació. 

Amb els grups STO.4 i STO.5, hauria faltat moltes més sessions d'aprofundiment i treball per a poder haver arribat a un major coneixement del concepte de qualitat de vida, però tot i això, considero que s'ha aconseguit situar als usuaris davant d'un concepte del qual no tenien coneixements ni informacions al inici del projecte. 

Possiblement, una bona manera de millorar-ho hagués estat treballar durant més temps amb els grups STO.4 i STO.5 de forma més paulatina, treballant dimensió per dimensió per acabar traient el concepte de qualitat de vida. Quant al segon objectiu, i tenint en compte les dificultats amb les que m'he trobat per poder avançar amb aquests grups, no s'ha pogut treballar de forma concreta, el funcionament de les escales d'avaluació. 

Tot i que aquests eren els objectius principals del projecte, n'han sorgit de més concrets per a cada sessió, i en aquest cas, considero que el treball realitzat ha tingut els seus fruits, i que les activitats que s'han dut a terme, realment han servit per ampliar els seus coneixements. 

                                                 

De forma personal, gràcies al projecte he pogut crear activitats de forma precisa i adaptada als usuaris de cadascun dels grups, la qual cosa m'ha servit per entendre que els objectius que m'estava proposant amb un dels grups, havien de ser totalment diferents als altres, atenent les seves capacitats i característiques individuals. 

L'ajuda de la psicòloga, m'ha ajudat també a saber reconduir situacions en les que l'activitat no estava funcionant, i a utilitzar i conèixer nous recursos per treballar. 

Com porto dient des del principi del bloc, estic molt contenta i satisfeta del meu projecte, crec que ha estat molt interessant i útil de cara al futur dels usuaris i el CO. 

Estic molt orgullosa d'haver format part durant tot aquest temps del centre ocupacional, i m'emporto un munt d'experiències que segur, em serveixen en un futur (espero que no molt llunyà). 

Eva Rosat Caruezo

El paper del psicopedagog al CO: reflexions del meu paper al centre

Des de que vaig arribar al CO 1981 (ASPROSEAT) que m'he estat preguntant quin és el lloc que a mi, em correspondria com a psicopedagoga. Per mi, aquesta és una qüestió molt interessant i de la qual gràcies tant a l'assignatura del pràcticum, com a l'experiència al CO  he après moltíssim. 

La teoria i tal i com deien Coll i Giné (2011) la psicopedagogia és un àmbit d’activitat professional que es caracteritza per tenir com a objectiu dur a terme una intervenció adreçada a promoure, afavorir o millorar els processos d’aprenentatge i desenvolupament, els quals estan molt relacionats amb la construcció de les persones amb una identitat pròpia dins d’un marc social i cultural determinat. Aquest és doncs, el primer aspecte que hem de tenir clar per a entendre, quin és el paper del psicopedagog en la seva pràctica professional, així com l'objectiu i veritable sentit de la pràctica i la intervenció psicopedagògica. 

Amb això però, cal també que tinguem en compte, que les persones ens desenvolupem en diversos contexts en els quals cal dur a terme la pràctica psicopedagògica, de manera que aquests contexts condicionen la forma en què es desenvolupa la pràctica psicopedagògica.

La intervenció psicopedagògica va començar relacionada amb el sistema educatiu, responent a les necessitats de canvi dels processos d’aprenentatge i desenvolupament. Tot i això, amb el pas dels anys s’ha anat prenen consciencia de que els processos d’aprenentatge i desenvolupament traspassen les fronteres del sistema educatiu i dels contextos formals d’ensenyament. Així doncs, a més a més de l’àmbit educatiu se’ns plantejava la possibilitat d’intervenir en àmbits com la sanitat, la justícia, la cultura i el lleure, serveis socials, organitzacions, editorials, etc. 

Tal i com sabeu, el CO 1981 respon a les necessitats del seu àmbit d’actuació - en aquest cas com deia, el dels serveis socials-, que té com a objectiu facilitar als seus usuaris, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional pertinents, per tal que puguin assolir, dins de les seves possibilitats individuals i a través d’un Programa Individual de Rehabilitació (PIR), la seva màxima integració social. 

Centrant-nos ara sí, en la cabuda d'un psicopedagog al centre, cal que sapigueu qui forma la plantilla de personal al CO: 

Aquesta està composta en un primer nivell pel Director Tècnic –qui té la màxima responsabilitat tècnica i qui ha de vetllar, principalment pel bon funcionament del centre en coherència amb l’estil definit en el Programa General de Rehabilitació-, en un segon nivell pel Psicòleg i el Treballador Social, i en un tercer nivell els Educadors (actualment són 6, cadascun responsable d’un dels grups de treball), els Auxiliars i els Serveis Generals. 

En aquest sentit, em sembla important destacar el alt grau de coneixement que la psicòloga i el director tècnic –el qual tot i ocupar el càrrec de director tècnic és psicòleg i realitza moltes de les funcions de la psicòloga de forma col·laborativa- tenen sobre el funcionament i sentit de la institució, de manera que això es veu reflectit en els resultats de la seva intervenció. De forma conjunta duen a terme entrevistes amb les famílies per tal d’assessorar-les i orientar-les, mantenen una comunicació directa i continua amb els educadors i auxiliars per tal de mantenir unes línies de treball sota la col·laboració de tots, així com ofereixen atenció directa a les persones usuàries cada cop que els hi sembla necessari, entre moltes d’altres funcions que realitzen. A més la psicòloga és l’encarregada de l’activitat de dinàmica de grups i contínuament treballa de forma coordinada amb els educadors per a crear les activitats diàries del centre. 

Amb tot això, i tal com us he anat explicant al llarg d'aquest període de pràctiques, la psicòloga ha estat la persona amb la qual he treballat i ha estat ella la meva guia en tot moment. 

Considero que és important repetir-ho, ja que el meu paper al CO s'ha basat en aprendre i seguir els passos d'aquesta professional. 

Definir les seves funcions, també m'ha ajudat a entendre quin seria el meu paper com a psicopedagoga, ja que veritablement, tot i assumir el rol de psicòloga, degut a l'àmbit en el que treballa, les seves funcions són les que assumiria un psicopedagog. 

Aquestes funcions, a més a més del que ja he comentat, es resumeixen en: 

- Vetllar perquè es doni resposta a les necessitats dels usuaris donant una atenció de qualitat i en coherència als PIR’s establerts.

- Aportar la informació i coneixements relacionats amb la seva disciplina a la resta de l’equip per dur a terme un treball adequat amb els usuaris.

- Assessorar les actuacions dels educadors i auxiliars.

- Assessorar i/o orientar a les famílies en les necessitats que es demandin o detectin.

Durant aquest període al centre, i per a la realització del pràcticum la tasca principal que he dut a terme, ha estat dirigir i dissenyar l'activitat pròpia de la psicòloga: la dinàmica de grups. I si em paro a pensar, he experimentat en primera persona, la veritable funció del professional de psicopedagogia, ja que el que he intentat aprendre gràcies a la psicòloga, ha estat realitzar les activitats per tal de promoure, afavorir o millorar els processos d'aprenentatge dels usuaris. 

-----------------------------------------------------------

· Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59. 

· Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

SESSIÓ FINAL: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5 -STO.6

Després de tantes setmanes de treball, aquest passat dilluns, ens trobàvem davant de l'última i sessió final del projecte sobre la qualitat de vida. 

No puc mentir i dir que arribats a aquest punt, em sentia plenament realitzada amb el treball aconseguit fins el moment, sinó que més aviat, m'envaïa un sentiment de responsabilitat i curiositat per aconseguir finalitzar les sessions de dinàmiques, amb arguments i conclusions extretes dels propis usuaris, envers la qualitat de vida. 

Com cada dia dels que es realitzen les dinàmiques de grup, el grup STO.6 va estar el primer en passar per la sala de dinàmiques i fer l'acte de cloenda del projecte. 

La darrera sessió amb aquest grup vam estar jugant amb la OCA de la QUALITAT DE VIDA, disposant de tant poc temps, que durant aquesta última sessió vam dedicar a acabar la partida que havíem deixat a mitges. Vaig considerar que abans de fer entre tots una reflexió sobre el treball realitzat, era bo poder parlar a través del joc sobre els aspectes i continguts treballats anteriorment. 

Tot seguit, vam iniciar la reflexió de forma conjunta, i de la qual van sorgir les següents idees: 

- Què us ha semblat, el fet de treballar la Qualitat de Vida?

- Muy interessante, muy divertido, muy bien..

- Per què?

- Porque hemos aprendido por ejemplo a comer bien, a no discriminar a nadie...

- Per què creieu que us pot servir tot el que hem après?

- Para saber si tenemos calidad de vida o no. Tenemos que mirar si hacemos deporte, si estamos contentos, si tenemos casa, si no nos discriminan, si hacemos cosas por nosotros mismos, si aprendremos cosas nuevas, si tenemos amigos i derechos. 

- Si algú us pregunta que és la qualitat de vida, què direu?

- Podemos decir que es una cosa que está relacionada con la salud, las relaciones, los derechos, la riqueza, las emociones, el aprendizaje, la inclusión i la independencia. Es algo bueno de cómo es tu vida. 


*He transcrit els arguments i respostes que els usuaris del grup STO.6 van dir de forma literal, de manera que pugueu entendre el punt de vista que tenen actualment del concepte de la qualitat de vida. 


Per altre banda, vaig voler que les sessions finals amb els grups STO.4 i STO.5 fossin també dinàmiques i vaig fer-los jugar una partida amb el JOC de la OCA de la QUALITAT DE VIDA. Per a fer-ho, vaig adaptar les instruccions del joc. Amb aquests dos grups no hem pogut treballar totes les dimensions de manera que jo era l'encarregada de descriure les caselles corresponents  a les dimensions de QdV no treballades amb ells. 
Així mateix, la dinàmica del joc es centrava simplement en haver d'identificar les caselles com a QUALITAT DE VIDA SI o QUALITAT DE VIDA NO. 

Realment, vaig pensar que trobaria més dificultats per avançar el joc, però la senzillesa amb la que vaig voler presentar-los les instruccions va facilitar la comprensió i el desenvolupament del joc. 

L'objectiu principal de dur a terme el joc abans de la reflexió final, va ser, de la mateixa manera que amb el grup STO.6, el fet de repassar i reflexionar sobre tot allò treballat a les sessions anteriors. 
D'aquesta manera, i com podreu veure, les reflexions finals que vam extreure amb els usuaris d'aquests dos grups, van ser bastant diferents que les del primer grup: 

- Què hem après amb aquestes sessions de dinàmica de grups?
- La buena calidad
- La calidad de vida

- Què us ha semblat, el fet de treballar la Qualitat de Vida?
- Nos ha gustado mucho
- Muy bien!

- Per què?
- Porque hemos jugado a la oca

- Que significa tenir qualitat de vida?
- Tener calidad de vida es BUENO
- No tener calidad de vida es MALO

Tal i com us deia, considero que els aprenentatges dels usuaris han estat ben diferents, la qual cosa entenem des del punt de vista de les diverses dificultats i capacitats que cadascun d'ells presenta. 

Personalment, i no em canso de repetir-ho, em sento molt satisfeta del que s'ha aconseguit i sobretot de la predisposició que els usuaris han tingut des del primer moment per a realitzar cadascuna de les sessions realitzades. Amb això, i sense mentir, he de dir que m'hagués agradat poder aprofundir molt més en el treball sobre la qualitat de vida i poder seguir avançant en la consecució d'objectius. 

MEMORY i JOC DE LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA

Tal i com heu pogut observar al bloc, per a la realització del projecte, s'han creat dos jocs tradicionals, amb l'objectiu d'aprofundir i treballar la Qualitat de Vida. El nivell de dificultat de cadascun dels jocs ha estat adaptat en cada moment als usuaris del CO. 

- El Memory de la Qualitat de Vida

- El Joc de la Oca de la Qualitat de Vida

SESSIÓ 7: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

El material presentat, va ser creat per als usuaris del grup STO.6 i l'activitat de bateria de preguntes relacionades amb el qüestionari INICO-FEAPS. Així doncs, arribats quasi bé al final de les dinàmiques de grup del projecte de Qualitat de vida, i abans de la sessió final, vaig voler aprofitar-lo també per els grups STO.4 i STO.5. 

Per a crear una activitat similar amb aquests grups però, em vaig plantejar de quina manera es podia adaptar l'activitat relacionada amb el qüestionari però aquest cop amb els usuaris que més dificultats han tingut per assimilar els coneixements en relació la qualitat de vida. És per això, i entenent la complexitat que suposaria treballar amb els ítems del qüestionari, vaig presentar-los situacions reals amb les que ells podien sentir-se identificats i així poder valorar si els feia sentir bé o malament, i per tant, si es tractava de qualitat de vida o no. 

Per a fer-ho, les situacions escollides i presentades als dos grups van ser relacionades amb el CO on assisteixen: 

- Al CO us trobeu en situació de perill i risc contínuament. 

- Des de fa uns anys, i a causa del poc pressupost que actualment tenen, es deixa de celebrar un dinar de nadal. 

- Al CO deixen que cadascun de vosaltres pugueu escollir les activitats que més us agraden. 

- Si teniu qualsevol problema, al CO sempre hi ha algú disposat a parlar i ajudar-vos si ho necessiteu. 

- A les colònies d'estiu, us trobeu una casa on no hi ha lavabos per dutxar-vos ni cuina per poder fer el dinar i sopar. 

*Alguna d'aquestes situacions no és certa, de manera que se'ls indicava que havien d'imaginar que es trobaven en aquella situació, i si per tant, es sentirien a gust o no. 

L'activitat es va realitzar de forma grupal, en comptes d'individual, per tal de que entre tots ells s'arribés a un acord sobre si parlàvem de qualitat de vida o no. Tot i això, van sorgir algunes dificultats per entendre l'activitat, de manera que vam considerar tornar a repassar mitjançant les fitxes del Memory, les qüestions treballades anteriorment. 

SESSIÓ 7: Dinàmica de grups STO.6

Tal i com he explicat a les entrades anteriors, amb el grup STO.6 hem pogut endinsar-nos en les vuit dimensions de la qualitat de vida, de manera que els mateixos usuaris han estat capaços d'identificar i entendre la importància que té per les nostres vides cadascun dels aspectes que ens aporten qualitat de vida. 

És per això, que gràcies a les aportacions i aprenentatges que han realitzat els usuaris d'aquest grup, i l'experiència que va aportar el joc del Memory amb els grups STO.4 i STO.5, els vaig presentar en aquesta penúltima sessió del projecte sobre la qualitat de vida: LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA.

Objectius del JOC DE LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA: 

- Identificar les vuit dimensions relacionades amb la qualitat de vida.

- Identificar i classificar situacions relatives a les vuit dimensions de qualitat de vida. 

- Entendre la repercussió que tenen els aspectes positius de les vuit dimensions per tal d'assolir de forma personal la qualitat de vida. 

- Entendre la repercussió que tenen els aspectes negatius de les vuit dimensions, i que per tant, ens allunyen d'assolir de forma personal la qualitat de vida. 

Instruccions del joc: 

1. Tots els participants surten de la casella de SORTIDA, començant aquell que treu el número més alt amb els daus. 

2. Si es cau en una de les vuit caselles relatives a les dimensions que s'han treballat, caldrà identificar-la per a saltar automàticament a la següent casella de qualitat de vida. Exemple: si caus a la casella nº 3 (SALUT=Benestar físic), saltes a la casella nº 9 (RIQUESA=Benestar material). 

3. Si per contra, un participant cau a una de les caselles relatives a les dimensions en forma negativa(pobresa, solitud, no drets..), ens allunyem de la qualitat de vida i per tant, hem de retrocedir cinc caselles. 

4. Si es cau en qualsevol de la resta de caselles (aquelles fetes amb afirmacions extretes del qüestionari INICO-FEAPS i dels mateixos usuaris la sessió anterior), tal i com havien treballat anteriorment, s'haurà d'identificar la dimensió amb la qual està relacionada i classificar-la com a SI Qualitat de Vida o NO Qualitat de Vida. En el cas de ser positiu, es torna a tirar. En cas contrari, esperem al següent torn. 

5. El guanyador, serà aquell que arribi primer a la casella final: LA QUALITAT DE VIDA. 

Material necessari: 

- Tauler de la OCA de la Qualitat de Vida.

- Daus.

- Una fitxa per cada jugador. 

L'activitat va ser molt profitosa i agradable de fer, ja que per ells va significar un espai d'entreteniment en el qual van ser capaços de raonar, pensar i discutir sobre tot allò treballat quant a la qualitat de vida. 

Tanmateix, i tenint en compte que van sorgir més d'un dubte en alguna de les caselles, com es pot observar a la imatge següent, vam utilitzar també les targetes de cadascuna de les dimensions, per tal de donar suport i fer-los repassar el significat de cadascuna d'elles, per a doncs, relacionar-les amb l'afirmació amb la que dubtaven. 

Personalment, em sento molt satisfeta del resultat i de poder veure com han estat de profitoses totes les sessions anteriorment realitzades. 

SESSIÓ 5 i 6: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

Ha estat evident des de l'inici, la dificultat amb la que m'he trobat per a poder avançar amb el treball sobre el concepte de qualitat de vida amb els usuaris dels grups STO.4 i STO.5. És per això que calia pensar en activitats basades en la repetició i indicades per a treballar l'estimulació cognitiva d'aquests usuaris entorn el concepte sobre el qual treballàvem. 

Com ja he dit també en varies ocasions, la meva guia d'inspiració i suport en tot moment ha estat la psicòloga del centre. Ella en moltes ocasions m'ha ensenyat i explicat el significat de dur a terme activitats lúdiques, en forma de joc amb els usuaris per tal de treballar qualsevol cosa. Amb això i agafant-me a idees de les que m'havia proposat, vaig crear el MEMORY DE LA QUALITAT DE VIDA: 

Amb el joc del Memory, no tant sols vam poder treballar les dimensions de la qualitat de vida, identificant-les en el moment que apareixien, sinó que vam treballar també, aspectes tant importants com l'agilitat mental, la memòria i la rapidesa. 

Tot i això, i tal i com veieu pel títol de l'entrada, vam jugar dos dies al Memory, però amb una raó de pes: vaig crear dos tipus diferents de Memory, per una banda, i amb el que vam treballar a la sessió 5, es tracta d'un joc de parelles idèntiques que corresponen amb els pictogrames utilitzats anteriorment, per a definir les vuit dimensions de qualitat de vida: 

I per altre banda, el joc de parelles utilitzades durant la sessió 6, amb l'objectiu d'aprofundir encara més i provar d'anar més enllà amb el concepte de qualitat de vida, van ser parelles formades pel pictograma i una fotografia real, relacionada amb la seva dimensió: 

La realització del joc i la seva posada en pràctica, va permetre parlar sobre cadascun d'ells de forma positiva, tot relacionant-los amb el que ens aporten per a la millora de la nostre qualitat de vida. 

Espero que us sembli tant interessant com a mi. 

SESSIÓ 5 i 6: Dinàmica de grups STO.6

Les sessions 5 i 6 amb el grup STO.6 van estar programades amb la intenció d'apropar els coneixements sobre la qualitat de vida que estàvem construint a la realitat, en relació a les escales d'avaluació que el CO ha utilitzat per a avaluar la qualitat de vida dels mateixos usuaris. 

Tal i com vaig explicar, un dels objectius primordials d'aquest projecte era aconseguir que els usuaris entenguessin les preguntes formulades a les escales d'avaluació de la qualitat de vida que ja, mesos enrere, s'havien utilitzat al centre. Una d'aquestes escales, i sobre la que he basat el meu treball és l'escala INICO-FEAPS. És per això, que per a l'activitat que vam realitzar durant les sessions 5 i 6 vaig preparar-me una bateria de preguntes extretes d'aquest qüestionari. Per a apropar-vos a l'activitat, a continuació us presento, tal i com surten en el qüestionari, els ítems i preguntes que se'n deriven d'algunes de les dimensions treballades: 

Amb aquestes doncs, vaig crear un llistat amb quatre exemples de cadascuna de les vuit dimensions, extrets del qüestionari INICO-FEAPS. 

D'aquests quatre exemples però, dos pertanyien al grup d'ítems que considerem que afavoreixen la qualitat de vida, i dos que perjudiquen i per tant, ens allunyen de considerar que realment, tenim plena qualitat de vida. 

L'activitat durant la sessió 5 consistia en el següent:

- De forma individual jo els hi presentava una de les afirmacions relacionades amb la qualitat de vida (per exemple, Tengo un hogar cómodo dónde vivir o No tengo dinero para comprar comida). 

- Un cop presentada l'afirmació, l'usuari havia de dir si per una banda, ens trobàvem davant d'una afirmació que ens aportava qualitat de vida o no. I per altre banda, havien d'ésser capaços d'identificar la dimensió amb la qual estava relacionada aquella afirmació. 

Per a fer més dinàmica la sessió vaig crear un material atractiu i senzill per a poder contestar SI o NO a la QUALITAT DE VIDA: 

El resultat doncs, i seguint amb els exemples exposats, era el següent: 

Tengo un hogar cómodo dónde vivir: SI QUALITAT DE VIDA - Està relacionat amb el benestar material (OBJETOS- RIQUEZA)

No tengo dinero para comprar comida: NO QUALITAT DE VIDA - Està relacionat amb el benestar material (OBJETOS- RIQUEZA)

La veritat, es que tal i com va anar la sessió i les poques dificultats que van mostrar els usuaris per a identificar les afirmacions, vaig sentir que els meus objectius s'estaven complint, i que el treball realitzat anteriorment, tot i les dificultats mostrades en alguna sessió, estaven donant els seus fruits. 

Durant la sessió 6 i després d'haver realitzat l'activitat anterior, vam invertir els papers, i vaig demanar als usuaris que fossin ells qui formulessin situacions relacionades o no amb la qualitat de vida i les seves dimensions. Les obtingudes durant la sessió van ser les següents: 

- No tinc feina, ni casa: NO QdV - Benestar material

- Estic rodejat de gent que m'estima: SI QdV - Relacions interpersonals

- Em trobo malament i estic al llit diàriament: NO QdV - Benestar físic

- Tinc roba d'hivern per posar-me quan fa fred: SI QdV - Benestar material

- Estic trist perquè no tinc amics per divertir-me: NO QdV - Relacions interpersonals

- Al bar on esmorzo amb els meus companys, em tracten bé: SI QdV - Inclusió social

- Ningú em molesta quan estic a la dutxa: SI QdV- Drets

- Menjo aliments saludables: SI QdV - Benestar físic

- Em desperto tots els dies content i feliç: SI QdV - Benestar emocional

- Em sento diàriament preocupat per moltes coses: SI QdV - Benestar emocional

- No em deixen casar-me com a la resta de persones: NO QdV - Drets

- Al taller on treballo, aprenc coses noves: SI QdV - Desenvolupament personal

- Al taller on treballo, ens ajuden a ser independents: SI QdV - Autodeterminació 

Gràcies al resultat d'aquestes dues sessions, va néixer la idea i activitat que més tard vam realitzar per a la cloenda del projecte amb el grup STO-6....

Fotografies/Pictogrames DIMENSIONS (Shalock i Verdugo)

Els materials que us presento avui són principalment els que vam utilitzar amb els grups STO.4 i STO.5 per a la introducció de les dimensions de la qualitat de vida: 

- Fotografies reals, relacionades amb les dimensions: BENESTAR MATERIAL, BENESTAR EMOCIONAL, RELACIONS INTERPERSONALS I BENESTAR FÍSIC. 

- Targetes amb pictogrames per identificar les dimensions esmentades. 

En la imatge següent podeu veure com els usuaris van classificar el material presentat: 

REFLEXIONS: Dinàmica de grups

Pictograma utilitzat al centre
per a la identificació de l'activitat: DINÀMICA DE GRUPS

Estem arribant al final d'aquest Pràcticum II, el qual considero que està essent molt productiu i molt interessant per tots nosaltres. 

Arribats aquest punt però, cal fer reflexions i analitzar realment la trajectòria dels nostres projectes. 

En primer lloc, i pel que fa el meu projecte sobre la qualitat de vida, vull dir que estic molt satisfeta de l'experiència i de l'elecció que vàrem fer des del CO amb el director tècnic i la psicòloga, farà uns mesos enrere. 

Són uns quants els aspectes sobre els quals podria i m'agradaria reflexionar amb el bloc, però avui vull parlar sobre el què considero que ha beneficiat i ha perjudicat l'elecció de l'activitat de treball pel projecte: la Dinàmica de grups. 

Com ja vaig comentar a l'inici del bloc, el motiu principal pel qual vaig decidir dur a terme el projecte mitjançant l'activitat de dinàmica de grups, va ser que era la millor opció per a inserir el projecte al centre, sense trencar la dinàmica habitual de les activitats del CO. 

De la mateixa manera, i tal i com comentava al principi, amb aquesta activitat s’apunta en general, a la maximització dels recursos personals fent èmfasi en l’àrea de la intel·ligència emocional incloent aspectes d’autoconeixement, d’habilitats relacionals i de recursos per a la resolució de problemes interpersonals. 

En general, i ja quasi apunt de tancar i finalitzar el meu projecte, puc dir que treballar amb les dinàmiques de grup ha beneficiat més que perjudicat. El treball sobre la qualitat de vida a les dinàmiques de grup ha suposat: 

- Poder treballar un aspecte tant concret i complex de forma paulatina, en grups petits i dinàmics, mitjançant els quals ha estat fàcil la discussió, reflexió i  construcció del propi coneixement. 

- Possibilitar l'adaptació de les activitats segons el nivell cognitiu dels usuaris. La psicòloga del CO té distribuïts als usuaris en diferents grups per a les dinàmiques, en funció de les seves capacitats d'expressió i reflexió, per tal de que tothom es senti a gust i funcional dins del seu grup de treball. Això ha estat vinculant per mi, a l'hora de preparar les activitats per a cada grup, podent adaptar-las a cada grup i fent més efectives les sessions de treball.

- Treballar aspectes d'autoconeixement, d'habitilitats relacionals i de recursos per a la resolució de problemes interpersonals. 

Per altre banda però, i fent un anàlisi exhaustiu de l'activitat escollida, també he identificat un aspecte molt important, que ha influït de forma negativa, en els resultats del projecte: 

- Les hores que ocupa dins de la programació habitual. Aquesta activitat, dins del CO ocupa només tres quarts d'hora, per cada grup, un dia a la setmana. Això doncs, ha determinat el nombre de sessions preparades i la quantitat d'informació tractada respecte el concepte de qualitat de vida. Possiblement, invertint més temps i allargant el període de pràctiques, es podria haver aprofundit més al tema, i s'haguessin aconseguit molts més objectius. 

Portal web ARASAAC

De la meva experiència al centre ocupacional, són molts els aprenentatges que m'enduc, però si una cosa tinc clara, és que la màxima responsable d'això i a la qual estic absolutament agraïda, és la psicòloga del centre. 

Durant aquest segon pràcticum realitzat al centre ella és qui m'ha guiat i ajudat des del primer moment a dirigir la meva actuació al centre. Amb això no vull dir que no m'hagi deixat llibertat, tot el contrari, sinó que ha estat pendent d'oferir-me ajuda, eines i recursos quan ho he necessitat, aprenent així, cada dia, sobre el paper i tasques que aquesta desenvolupa al CO. 

D'aquesta manera, i amb aquesta entrada us vull presentar una de les eines més útils que m'han servit per a la realització del projecte, i una de les eines que més suc treuen des del CO: el Portal Aragonès de la Comunicació Augmentativa i Alternativa (ARASAAC). 

El portal ARASAAC ofereix recursos gràfics i materials per a facilitar la comunicació d'aquelles persones amb alguna dificultat en aquesta àrea. Tal i com diu Carmen Basil per ARASSAC, els Sistemas Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC), són formes d'expressió diferents a les del llenguatge oral, que tenen com a objectiu augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i  llenguatge de moltes persones amb discapacitat. 

Alguns dels recursos que es poden trobar en aquest portal són els següents: 

- SISTEMA DE SÍMBOLS: gràfics(fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o lletres) o gestuals (mímica, gestos o signes manuals).

- PRODUCTES DE RECOLZAMENT: els quals s'han d'utilitzar en el cas de fer servir símbols gràfics. Inclou: 

- Productes de recolzament per a la comunicació (comunicadors de parla artificial o personal, sistemes de signes pictogràfics, llibres de comunicació i taulers, etc.)

- Productes de recolzament per a l'accés (teclats i ratolins manuals o adaptats, commutadores. etc.) 

La web ofereix també un cercador bàsic de materials, mitjançant el qual pots cercar materials segons l'àrea, el tipus de material, a qui va dirigit, el nivell... etc. 

Per tal d'ajudar-te amb la creació de materials, ARASAAC també ofereix una secció d'eines online mitjançant la qual pots generar materials amb els recursos oferts en els diferents catàlegs d'ARASAAC. 

Alguns dels materials creats al CO mitjançant aquesta eina són els següents: 

SISTEMA DE COMUNICACIÓ: llibre de comunicació

SISTEMA DE COMUNICACIÓ: llibre de comunicació

PLAFÓ COMUNICATIU: Activitats del dia

PLAFÓ COMUNICATIU: Data, estació i temps

PLAFÓ COMUNICATIU: Menú diari

Us animo a visitar la web i explorar les infinites possibilitats que aquesta t'ofereix per a treballar amb persones amb discapacitat. 

http://catedu.es/arasaac/index.php

SESSIÓ 4: Dinàmica de grups STO.6

Per a la quarta sessió amb el grup STO.6, el meu principal objectiu era que els usuaris fossin capaços de dir-me de què havíem estat parlant les sessions anteriors, en relació a la qualitat de vida. Per a fer-ho de forma més concreta, els vaig demanar que m'anomenessin les vuit àrees a les quals ells havien posat nom i que són les que ens permeten determinar la qualitat de vida de les persones. 

Després d'una estona de debat entre ells, la llista va començar a sortir: 

- Riquesa/Objectes (BENESTAR MATERIAL)- Salut (BENESTAR FÍSIC)- Independència/ Autonomia (AUTODETERMINACIÓ)- Emocions (BENESTAR EMOCIONAL)- Drets (DRETS)- No discriminació (INCLUSIÓ SOCIAL)- Aprenentatge (DESENVOLUPAMENT PERSONAL)- Relacions (RELACIONS INTERPERSONALS) 

Arrel del repàs que vàrem fer sobre el que nosaltres entenem com les vuit dimensions de la qualitat de vida (Shalock i Verdugo), van sorgir diversos aspectes que els usuaris van voler destacar envers la seva situació com a persones amb discapacitat, i els quals considero molt interessants per analitzar: 

- "Como soy diferente...cuando voy a sitios públicos no me dicen nada!".
- "Por que vosotros os podeis casar y nosotros no?A mi madre le da miedo.."
- "En el colegio me daban actividades diferentes porque iba retrasada.."
- "Per què hem d'anar a escoles diferents?.."

Aquests van ser alguns dels comentaris que van sorgir de la dinàmica aquell dia, aspectes enfocats sobre tot, a la inclusió social i als drets de les persones. 

Considero que aquest tipus de reflexions són molt interessants donat que a partir d'aquestes ells mateixos són capaços d'extreure conclusions sobre el concepte de qualitat de vida sobre ells mateixos. 

Durant aquella sessió també, vaig crear un joc dinàmic amb les targetes d'imatge que havia utilitzat amb els grups STO.4 i STO.5 amb l'objectiu d'aparellar-les, d'identificar la dimensió i de classificar-la dins o no de la qualitat de vida. 

SESSIÓ 3 i 4: Dinàmica de grups STO.4 i STO.5

Us preguntareu quin és el motiu pel qual aquesta entrada es refereix a la sessió 3 i 4 dels grups STO.4 i STO.5. 

Doncs bé, per raons de programació i activitats del centre, el dia que vam realitzar la sessió 3 amb aquests dos grups, hi va faltar molta gent (alguns dels usuaris van haver d'assistir a l'entrega d'uns premis, en relació amb una activitat realitzada el curs passat). És per aquest motiu, que l'activitat que vam realitzar durant la tercera sessió, va ser la mateixa que a la quarta.

En un primer moment podem pensar que haver de repetir una sessió ha de ser un inconvenient, però en aquest cas, per mi va suposar un benefici. Durant la sessió tres i on hi havia molts pocs usuaris del grup STO.4 i STO.5, vam intentar introduir els pictogrames i les dimensions treballades amb el grup STO.6. Val a dir, que ja es comptava amb la dificultat que els usuaris d'aquests dos grups podrien trobar-se amb l'activitat. És per això que un cop presentades les dimensions, amb els seus respectius títols o enunciats que els companys del grup STO.6 havien posat, vam relacionar les imatges treballades durant les sessions anteriors amb els pictogrames corresponents a cada dimensió. 

Tal i com dic, la sensació amb la que vaig sortir d'aquella sessió va estar la d'haver "desaprofitat" aquella, ja que no quedava gens clar que els usuaris haguessin entès de que tractaven les dimensions. 

Tot i això, però, després de donar-hi moltes voltes, vaig caure en la idea que dur a terme una sessió en la qual veus que no hi ha resultats i que no s'aconsegueixen els objectius establerts, et fa replantejar la forma en què has de treballar, inclús pot fer-te arribar a replantejar els objectius que hi vols aconseguir. 
D'aquesta manera, vaig decidir que amb el grup STO.4 i STO.5 volia començar per treballar únicament quatre dimensions, i assegurar-me'n que entenguin i relacionin els aspectes propis d'aquestes dimensions per tal de poder identificar-los o no, en les seves pròpies vides, i així, poder avaluar la seva qualitat de vida. 

Tal i com podeu veure a la imatge, a la sessió 4 amb els grups STO.4 i STO.5 vaig voler centrar-me en el treball de les quatre dimensions que considero més bàsiques i amb un nivell de complexitat no gaire alt, per a treballar la qualitat de vida: Benestar físic, Benestar emocional, Benestar material i Relacions interpersonals. 

Vam presentar les quatre dimensions, vam parlar del que significaven i els usuaris van haver de relacionar les fotografies treballades anteriorment i les noves cartes de pictograma que els havia creat. Tal i com veiem, finalment el resultat va ser positiu. 

Pictogrames / Fotografies objectes

Per a poder mostrar tot el material que estic utilitzant i creant per a fer les dinàmiques de grup, he creat una nova etiqueta amb el nom de "Àlbum fotogràfic: material" on aniré penjant tots els materials que estan sorgint d'aquest projecte, i dels quals em sento molt orgullosa. 

En aquesta primera entrada us faig partícips de la primera sessió que vam realitzar i on podreu veure els materials següents: 

-  PICTOGRAMES escollits i extrets d'ARASAAC, representants de les          dimensions de QdV. 

-  FOTOGRAFIES escollides per a treballar el concepte QUALITAT. 

Nota: Algunes d'aquestes imatges han estat retallades per tal de respectar el dret d'imatge i confidencialitat amb els usuaris del CO. Així mateix, altres fotografies extretes de les sessions no s'han publicat.