EL MEU PRÀCTICUM II : Objectius i aprenentatges

Quins eren els objectius generals del projecte?

Els objectius principals que vaig marcar-me inicialment, eren que els usuaris del centre ocupacional: 

- Coneguin i entenguin què és la qualitat de vida. 

- Entenguin el funcionament de les escales i qüestionaris per avaluar la   qualitat de vida. 

És important a hores d'ara, revisar quins eren els objectius plantejats al inici d'aquest projecte, ja que aquests, m'ajuden a analitzar el significat o no que ha tingut la realització de les dinàmiques de grup dissenyades. 

Pel que fa al primer objectiu, val a dir que ha estat el motor i l'essència de les activitats dissenyades pel projecte. Em sembla important destacar, la diferència entre els resultats amb el grup STO.6 i amb els grups STO.4 i STO.5. Amb el primer, considero que l'objectiu s'ha complert totalment, ha estat fàcil treballar amb ells, mostrant-se amb una actitud motivada en tot moment, i considero que he sabut dissenyar unes activitats adequades al seu nivell i útils per tal d'assolir l'objectiu. Pel que fa al segon objectiu i tenint en compte com han evolucionat les sessions, hem aconseguit que els usuaris entenguin els ítems que hi apareixen, de manera que són capaços d'identificar la situació i fer una autoavaluació. 

Amb els grups STO.4 i STO.5, hauria faltat moltes més sessions d'aprofundiment i treball per a poder haver arribat a un major coneixement del concepte de qualitat de vida, però tot i això, considero que s'ha aconseguit situar als usuaris davant d'un concepte del qual no tenien coneixements ni informacions al inici del projecte. 

Possiblement, una bona manera de millorar-ho hagués estat treballar durant més temps amb els grups STO.4 i STO.5 de forma més paulatina, treballant dimensió per dimensió per acabar traient el concepte de qualitat de vida. Quant al segon objectiu, i tenint en compte les dificultats amb les que m'he trobat per poder avançar amb aquests grups, no s'ha pogut treballar de forma concreta, el funcionament de les escales d'avaluació. 

Tot i que aquests eren els objectius principals del projecte, n'han sorgit de més concrets per a cada sessió, i en aquest cas, considero que el treball realitzat ha tingut els seus fruits, i que les activitats que s'han dut a terme, realment han servit per ampliar els seus coneixements. 

                                                 

De forma personal, gràcies al projecte he pogut crear activitats de forma precisa i adaptada als usuaris de cadascun dels grups, la qual cosa m'ha servit per entendre que els objectius que m'estava proposant amb un dels grups, havien de ser totalment diferents als altres, atenent les seves capacitats i característiques individuals. 

L'ajuda de la psicòloga, m'ha ajudat també a saber reconduir situacions en les que l'activitat no estava funcionant, i a utilitzar i conèixer nous recursos per treballar. 

Com porto dient des del principi del bloc, estic molt contenta i satisfeta del meu projecte, crec que ha estat molt interessant i útil de cara al futur dels usuaris i el CO. 

Estic molt orgullosa d'haver format part durant tot aquest temps del centre ocupacional, i m'emporto un munt d'experiències que segur, em serveixen en un futur (espero que no molt llunyà). 

Eva Rosat Caruezo

El paper del psicopedagog al CO: reflexions del meu paper al centre

Des de que vaig arribar al CO 1981 (ASPROSEAT) que m'he estat preguntant quin és el lloc que a mi, em correspondria com a psicopedagoga. Per mi, aquesta és una qüestió molt interessant i de la qual gràcies tant a l'assignatura del pràcticum, com a l'experiència al CO  he après moltíssim. 

La teoria i tal i com deien Coll i Giné (2011) la psicopedagogia és un àmbit d’activitat professional que es caracteritza per tenir com a objectiu dur a terme una intervenció adreçada a promoure, afavorir o millorar els processos d’aprenentatge i desenvolupament, els quals estan molt relacionats amb la construcció de les persones amb una identitat pròpia dins d’un marc social i cultural determinat. Aquest és doncs, el primer aspecte que hem de tenir clar per a entendre, quin és el paper del psicopedagog en la seva pràctica professional, així com l'objectiu i veritable sentit de la pràctica i la intervenció psicopedagògica. 

Amb això però, cal també que tinguem en compte, que les persones ens desenvolupem en diversos contexts en els quals cal dur a terme la pràctica psicopedagògica, de manera que aquests contexts condicionen la forma en què es desenvolupa la pràctica psicopedagògica.

La intervenció psicopedagògica va començar relacionada amb el sistema educatiu, responent a les necessitats de canvi dels processos d’aprenentatge i desenvolupament. Tot i això, amb el pas dels anys s’ha anat prenen consciencia de que els processos d’aprenentatge i desenvolupament traspassen les fronteres del sistema educatiu i dels contextos formals d’ensenyament. Així doncs, a més a més de l’àmbit educatiu se’ns plantejava la possibilitat d’intervenir en àmbits com la sanitat, la justícia, la cultura i el lleure, serveis socials, organitzacions, editorials, etc. 

Tal i com sabeu, el CO 1981 respon a les necessitats del seu àmbit d’actuació - en aquest cas com deia, el dels serveis socials-, que té com a objectiu facilitar als seus usuaris, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional pertinents, per tal que puguin assolir, dins de les seves possibilitats individuals i a través d’un Programa Individual de Rehabilitació (PIR), la seva màxima integració social. 

Centrant-nos ara sí, en la cabuda d'un psicopedagog al centre, cal que sapigueu qui forma la plantilla de personal al CO: 

Aquesta està composta en un primer nivell pel Director Tècnic –qui té la màxima responsabilitat tècnica i qui ha de vetllar, principalment pel bon funcionament del centre en coherència amb l’estil definit en el Programa General de Rehabilitació-, en un segon nivell pel Psicòleg i el Treballador Social, i en un tercer nivell els Educadors (actualment són 6, cadascun responsable d’un dels grups de treball), els Auxiliars i els Serveis Generals. 

En aquest sentit, em sembla important destacar el alt grau de coneixement que la psicòloga i el director tècnic –el qual tot i ocupar el càrrec de director tècnic és psicòleg i realitza moltes de les funcions de la psicòloga de forma col·laborativa- tenen sobre el funcionament i sentit de la institució, de manera que això es veu reflectit en els resultats de la seva intervenció. De forma conjunta duen a terme entrevistes amb les famílies per tal d’assessorar-les i orientar-les, mantenen una comunicació directa i continua amb els educadors i auxiliars per tal de mantenir unes línies de treball sota la col·laboració de tots, així com ofereixen atenció directa a les persones usuàries cada cop que els hi sembla necessari, entre moltes d’altres funcions que realitzen. A més la psicòloga és l’encarregada de l’activitat de dinàmica de grups i contínuament treballa de forma coordinada amb els educadors per a crear les activitats diàries del centre. 

Amb tot això, i tal com us he anat explicant al llarg d'aquest període de pràctiques, la psicòloga ha estat la persona amb la qual he treballat i ha estat ella la meva guia en tot moment. 

Considero que és important repetir-ho, ja que el meu paper al CO s'ha basat en aprendre i seguir els passos d'aquesta professional. 

Definir les seves funcions, també m'ha ajudat a entendre quin seria el meu paper com a psicopedagoga, ja que veritablement, tot i assumir el rol de psicòloga, degut a l'àmbit en el que treballa, les seves funcions són les que assumiria un psicopedagog. 

Aquestes funcions, a més a més del que ja he comentat, es resumeixen en: 

- Vetllar perquè es doni resposta a les necessitats dels usuaris donant una atenció de qualitat i en coherència als PIR’s establerts.

- Aportar la informació i coneixements relacionats amb la seva disciplina a la resta de l’equip per dur a terme un treball adequat amb els usuaris.

- Assessorar les actuacions dels educadors i auxiliars.

- Assessorar i/o orientar a les famílies en les necessitats que es demandin o detectin.

Durant aquest període al centre, i per a la realització del pràcticum la tasca principal que he dut a terme, ha estat dirigir i dissenyar l'activitat pròpia de la psicòloga: la dinàmica de grups. I si em paro a pensar, he experimentat en primera persona, la veritable funció del professional de psicopedagogia, ja que el que he intentat aprendre gràcies a la psicòloga, ha estat realitzar les activitats per tal de promoure, afavorir o millorar els processos d'aprenentatge dels usuaris. 

-----------------------------------------------------------

· Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59. 

· Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

SESSIÓ FINAL: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5 -STO.6

Després de tantes setmanes de treball, aquest passat dilluns, ens trobàvem davant de l'última i sessió final del projecte sobre la qualitat de vida. 

No puc mentir i dir que arribats a aquest punt, em sentia plenament realitzada amb el treball aconseguit fins el moment, sinó que més aviat, m'envaïa un sentiment de responsabilitat i curiositat per aconseguir finalitzar les sessions de dinàmiques, amb arguments i conclusions extretes dels propis usuaris, envers la qualitat de vida. 

Com cada dia dels que es realitzen les dinàmiques de grup, el grup STO.6 va estar el primer en passar per la sala de dinàmiques i fer l'acte de cloenda del projecte. 

La darrera sessió amb aquest grup vam estar jugant amb la OCA de la QUALITAT DE VIDA, disposant de tant poc temps, que durant aquesta última sessió vam dedicar a acabar la partida que havíem deixat a mitges. Vaig considerar que abans de fer entre tots una reflexió sobre el treball realitzat, era bo poder parlar a través del joc sobre els aspectes i continguts treballats anteriorment. 

Tot seguit, vam iniciar la reflexió de forma conjunta, i de la qual van sorgir les següents idees: 

- Què us ha semblat, el fet de treballar la Qualitat de Vida?

- Muy interessante, muy divertido, muy bien..

- Per què?

- Porque hemos aprendido por ejemplo a comer bien, a no discriminar a nadie...

- Per què creieu que us pot servir tot el que hem après?

- Para saber si tenemos calidad de vida o no. Tenemos que mirar si hacemos deporte, si estamos contentos, si tenemos casa, si no nos discriminan, si hacemos cosas por nosotros mismos, si aprendremos cosas nuevas, si tenemos amigos i derechos. 

- Si algú us pregunta que és la qualitat de vida, què direu?

- Podemos decir que es una cosa que está relacionada con la salud, las relaciones, los derechos, la riqueza, las emociones, el aprendizaje, la inclusión i la independencia. Es algo bueno de cómo es tu vida. 


*He transcrit els arguments i respostes que els usuaris del grup STO.6 van dir de forma literal, de manera que pugueu entendre el punt de vista que tenen actualment del concepte de la qualitat de vida. 


Per altre banda, vaig voler que les sessions finals amb els grups STO.4 i STO.5 fossin també dinàmiques i vaig fer-los jugar una partida amb el JOC de la OCA de la QUALITAT DE VIDA. Per a fer-ho, vaig adaptar les instruccions del joc. Amb aquests dos grups no hem pogut treballar totes les dimensions de manera que jo era l'encarregada de descriure les caselles corresponents  a les dimensions de QdV no treballades amb ells. 
Així mateix, la dinàmica del joc es centrava simplement en haver d'identificar les caselles com a QUALITAT DE VIDA SI o QUALITAT DE VIDA NO. 

Realment, vaig pensar que trobaria més dificultats per avançar el joc, però la senzillesa amb la que vaig voler presentar-los les instruccions va facilitar la comprensió i el desenvolupament del joc. 

L'objectiu principal de dur a terme el joc abans de la reflexió final, va ser, de la mateixa manera que amb el grup STO.6, el fet de repassar i reflexionar sobre tot allò treballat a les sessions anteriors. 
D'aquesta manera, i com podreu veure, les reflexions finals que vam extreure amb els usuaris d'aquests dos grups, van ser bastant diferents que les del primer grup: 

- Què hem après amb aquestes sessions de dinàmica de grups?
- La buena calidad
- La calidad de vida

- Què us ha semblat, el fet de treballar la Qualitat de Vida?
- Nos ha gustado mucho
- Muy bien!

- Per què?
- Porque hemos jugado a la oca

- Que significa tenir qualitat de vida?
- Tener calidad de vida es BUENO
- No tener calidad de vida es MALO

Tal i com us deia, considero que els aprenentatges dels usuaris han estat ben diferents, la qual cosa entenem des del punt de vista de les diverses dificultats i capacitats que cadascun d'ells presenta. 

Personalment, i no em canso de repetir-ho, em sento molt satisfeta del que s'ha aconseguit i sobretot de la predisposició que els usuaris han tingut des del primer moment per a realitzar cadascuna de les sessions realitzades. Amb això, i sense mentir, he de dir que m'hagués agradat poder aprofundir molt més en el treball sobre la qualitat de vida i poder seguir avançant en la consecució d'objectius. 

MEMORY i JOC DE LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA

Tal i com heu pogut observar al bloc, per a la realització del projecte, s'han creat dos jocs tradicionals, amb l'objectiu d'aprofundir i treballar la Qualitat de Vida. El nivell de dificultat de cadascun dels jocs ha estat adaptat en cada moment als usuaris del CO. 

- El Memory de la Qualitat de Vida

- El Joc de la Oca de la Qualitat de Vida

SESSIÓ 7: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

El material presentat, va ser creat per als usuaris del grup STO.6 i l'activitat de bateria de preguntes relacionades amb el qüestionari INICO-FEAPS. Així doncs, arribats quasi bé al final de les dinàmiques de grup del projecte de Qualitat de vida, i abans de la sessió final, vaig voler aprofitar-lo també per els grups STO.4 i STO.5. 

Per a crear una activitat similar amb aquests grups però, em vaig plantejar de quina manera es podia adaptar l'activitat relacionada amb el qüestionari però aquest cop amb els usuaris que més dificultats han tingut per assimilar els coneixements en relació la qualitat de vida. És per això, i entenent la complexitat que suposaria treballar amb els ítems del qüestionari, vaig presentar-los situacions reals amb les que ells podien sentir-se identificats i així poder valorar si els feia sentir bé o malament, i per tant, si es tractava de qualitat de vida o no. 

Per a fer-ho, les situacions escollides i presentades als dos grups van ser relacionades amb el CO on assisteixen: 

- Al CO us trobeu en situació de perill i risc contínuament. 

- Des de fa uns anys, i a causa del poc pressupost que actualment tenen, es deixa de celebrar un dinar de nadal. 

- Al CO deixen que cadascun de vosaltres pugueu escollir les activitats que més us agraden. 

- Si teniu qualsevol problema, al CO sempre hi ha algú disposat a parlar i ajudar-vos si ho necessiteu. 

- A les colònies d'estiu, us trobeu una casa on no hi ha lavabos per dutxar-vos ni cuina per poder fer el dinar i sopar. 

*Alguna d'aquestes situacions no és certa, de manera que se'ls indicava que havien d'imaginar que es trobaven en aquella situació, i si per tant, es sentirien a gust o no. 

L'activitat es va realitzar de forma grupal, en comptes d'individual, per tal de que entre tots ells s'arribés a un acord sobre si parlàvem de qualitat de vida o no. Tot i això, van sorgir algunes dificultats per entendre l'activitat, de manera que vam considerar tornar a repassar mitjançant les fitxes del Memory, les qüestions treballades anteriorment. 

SESSIÓ 7: Dinàmica de grups STO.6

Tal i com he explicat a les entrades anteriors, amb el grup STO.6 hem pogut endinsar-nos en les vuit dimensions de la qualitat de vida, de manera que els mateixos usuaris han estat capaços d'identificar i entendre la importància que té per les nostres vides cadascun dels aspectes que ens aporten qualitat de vida. 

És per això, que gràcies a les aportacions i aprenentatges que han realitzat els usuaris d'aquest grup, i l'experiència que va aportar el joc del Memory amb els grups STO.4 i STO.5, els vaig presentar en aquesta penúltima sessió del projecte sobre la qualitat de vida: LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA.

Objectius del JOC DE LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA: 

- Identificar les vuit dimensions relacionades amb la qualitat de vida.

- Identificar i classificar situacions relatives a les vuit dimensions de qualitat de vida. 

- Entendre la repercussió que tenen els aspectes positius de les vuit dimensions per tal d'assolir de forma personal la qualitat de vida. 

- Entendre la repercussió que tenen els aspectes negatius de les vuit dimensions, i que per tant, ens allunyen d'assolir de forma personal la qualitat de vida. 

Instruccions del joc: 

1. Tots els participants surten de la casella de SORTIDA, començant aquell que treu el número més alt amb els daus. 

2. Si es cau en una de les vuit caselles relatives a les dimensions que s'han treballat, caldrà identificar-la per a saltar automàticament a la següent casella de qualitat de vida. Exemple: si caus a la casella nº 3 (SALUT=Benestar físic), saltes a la casella nº 9 (RIQUESA=Benestar material). 

3. Si per contra, un participant cau a una de les caselles relatives a les dimensions en forma negativa(pobresa, solitud, no drets..), ens allunyem de la qualitat de vida i per tant, hem de retrocedir cinc caselles. 

4. Si es cau en qualsevol de la resta de caselles (aquelles fetes amb afirmacions extretes del qüestionari INICO-FEAPS i dels mateixos usuaris la sessió anterior), tal i com havien treballat anteriorment, s'haurà d'identificar la dimensió amb la qual està relacionada i classificar-la com a SI Qualitat de Vida o NO Qualitat de Vida. En el cas de ser positiu, es torna a tirar. En cas contrari, esperem al següent torn. 

5. El guanyador, serà aquell que arribi primer a la casella final: LA QUALITAT DE VIDA. 

Material necessari: 

- Tauler de la OCA de la Qualitat de Vida.

- Daus.

- Una fitxa per cada jugador. 

L'activitat va ser molt profitosa i agradable de fer, ja que per ells va significar un espai d'entreteniment en el qual van ser capaços de raonar, pensar i discutir sobre tot allò treballat quant a la qualitat de vida. 

Tanmateix, i tenint en compte que van sorgir més d'un dubte en alguna de les caselles, com es pot observar a la imatge següent, vam utilitzar també les targetes de cadascuna de les dimensions, per tal de donar suport i fer-los repassar el significat de cadascuna d'elles, per a doncs, relacionar-les amb l'afirmació amb la que dubtaven. 

Personalment, em sento molt satisfeta del resultat i de poder veure com han estat de profitoses totes les sessions anteriorment realitzades. 

SESSIÓ 5 i 6: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

Ha estat evident des de l'inici, la dificultat amb la que m'he trobat per a poder avançar amb el treball sobre el concepte de qualitat de vida amb els usuaris dels grups STO.4 i STO.5. És per això que calia pensar en activitats basades en la repetició i indicades per a treballar l'estimulació cognitiva d'aquests usuaris entorn el concepte sobre el qual treballàvem. 

Com ja he dit també en varies ocasions, la meva guia d'inspiració i suport en tot moment ha estat la psicòloga del centre. Ella en moltes ocasions m'ha ensenyat i explicat el significat de dur a terme activitats lúdiques, en forma de joc amb els usuaris per tal de treballar qualsevol cosa. Amb això i agafant-me a idees de les que m'havia proposat, vaig crear el MEMORY DE LA QUALITAT DE VIDA: 

Amb el joc del Memory, no tant sols vam poder treballar les dimensions de la qualitat de vida, identificant-les en el moment que apareixien, sinó que vam treballar també, aspectes tant importants com l'agilitat mental, la memòria i la rapidesa. 

Tot i això, i tal i com veieu pel títol de l'entrada, vam jugar dos dies al Memory, però amb una raó de pes: vaig crear dos tipus diferents de Memory, per una banda, i amb el que vam treballar a la sessió 5, es tracta d'un joc de parelles idèntiques que corresponen amb els pictogrames utilitzats anteriorment, per a definir les vuit dimensions de qualitat de vida: 

I per altre banda, el joc de parelles utilitzades durant la sessió 6, amb l'objectiu d'aprofundir encara més i provar d'anar més enllà amb el concepte de qualitat de vida, van ser parelles formades pel pictograma i una fotografia real, relacionada amb la seva dimensió: 

La realització del joc i la seva posada en pràctica, va permetre parlar sobre cadascun d'ells de forma positiva, tot relacionant-los amb el que ens aporten per a la millora de la nostre qualitat de vida. 

Espero que us sembli tant interessant com a mi.