SESSIÓ FINAL: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5 -STO.6

Després de tantes setmanes de treball, aquest passat dilluns, ens trobàvem davant de l'última i sessió final del projecte sobre la qualitat de vida. 

No puc mentir i dir que arribats a aquest punt, em sentia plenament realitzada amb el treball aconseguit fins el moment, sinó que més aviat, m'envaïa un sentiment de responsabilitat i curiositat per aconseguir finalitzar les sessions de dinàmiques, amb arguments i conclusions extretes dels propis usuaris, envers la qualitat de vida. 

Com cada dia dels que es realitzen les dinàmiques de grup, el grup STO.6 va estar el primer en passar per la sala de dinàmiques i fer l'acte de cloenda del projecte. 

La darrera sessió amb aquest grup vam estar jugant amb la OCA de la QUALITAT DE VIDA, disposant de tant poc temps, que durant aquesta última sessió vam dedicar a acabar la partida que havíem deixat a mitges. Vaig considerar que abans de fer entre tots una reflexió sobre el treball realitzat, era bo poder parlar a través del joc sobre els aspectes i continguts treballats anteriorment. 

Tot seguit, vam iniciar la reflexió de forma conjunta, i de la qual van sorgir les següents idees: 

- Què us ha semblat, el fet de treballar la Qualitat de Vida?

- Muy interessante, muy divertido, muy bien..

- Per què?

- Porque hemos aprendido por ejemplo a comer bien, a no discriminar a nadie...

- Per què creieu que us pot servir tot el que hem après?

- Para saber si tenemos calidad de vida o no. Tenemos que mirar si hacemos deporte, si estamos contentos, si tenemos casa, si no nos discriminan, si hacemos cosas por nosotros mismos, si aprendremos cosas nuevas, si tenemos amigos i derechos. 

- Si algú us pregunta que és la qualitat de vida, què direu?

- Podemos decir que es una cosa que está relacionada con la salud, las relaciones, los derechos, la riqueza, las emociones, el aprendizaje, la inclusión i la independencia. Es algo bueno de cómo es tu vida. 


*He transcrit els arguments i respostes que els usuaris del grup STO.6 van dir de forma literal, de manera que pugueu entendre el punt de vista que tenen actualment del concepte de la qualitat de vida. 


Per altre banda, vaig voler que les sessions finals amb els grups STO.4 i STO.5 fossin també dinàmiques i vaig fer-los jugar una partida amb el JOC de la OCA de la QUALITAT DE VIDA. Per a fer-ho, vaig adaptar les instruccions del joc. Amb aquests dos grups no hem pogut treballar totes les dimensions de manera que jo era l'encarregada de descriure les caselles corresponents  a les dimensions de QdV no treballades amb ells. 
Així mateix, la dinàmica del joc es centrava simplement en haver d'identificar les caselles com a QUALITAT DE VIDA SI o QUALITAT DE VIDA NO. 

Realment, vaig pensar que trobaria més dificultats per avançar el joc, però la senzillesa amb la que vaig voler presentar-los les instruccions va facilitar la comprensió i el desenvolupament del joc. 

L'objectiu principal de dur a terme el joc abans de la reflexió final, va ser, de la mateixa manera que amb el grup STO.6, el fet de repassar i reflexionar sobre tot allò treballat a les sessions anteriors. 
D'aquesta manera, i com podreu veure, les reflexions finals que vam extreure amb els usuaris d'aquests dos grups, van ser bastant diferents que les del primer grup: 

- Què hem après amb aquestes sessions de dinàmica de grups?
- La buena calidad
- La calidad de vida

- Què us ha semblat, el fet de treballar la Qualitat de Vida?
- Nos ha gustado mucho
- Muy bien!

- Per què?
- Porque hemos jugado a la oca

- Que significa tenir qualitat de vida?
- Tener calidad de vida es BUENO
- No tener calidad de vida es MALO

Tal i com us deia, considero que els aprenentatges dels usuaris han estat ben diferents, la qual cosa entenem des del punt de vista de les diverses dificultats i capacitats que cadascun d'ells presenta. 

Personalment, i no em canso de repetir-ho, em sento molt satisfeta del que s'ha aconseguit i sobretot de la predisposició que els usuaris han tingut des del primer moment per a realitzar cadascuna de les sessions realitzades. Amb això, i sense mentir, he de dir que m'hagués agradat poder aprofundir molt més en el treball sobre la qualitat de vida i poder seguir avançant en la consecució d'objectius. 

SESSIÓ 7: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

El material presentat, va ser creat per als usuaris del grup STO.6 i l'activitat de bateria de preguntes relacionades amb el qüestionari INICO-FEAPS. Així doncs, arribats quasi bé al final de les dinàmiques de grup del projecte de Qualitat de vida, i abans de la sessió final, vaig voler aprofitar-lo també per els grups STO.4 i STO.5. 

Per a crear una activitat similar amb aquests grups però, em vaig plantejar de quina manera es podia adaptar l'activitat relacionada amb el qüestionari però aquest cop amb els usuaris que més dificultats han tingut per assimilar els coneixements en relació la qualitat de vida. És per això, i entenent la complexitat que suposaria treballar amb els ítems del qüestionari, vaig presentar-los situacions reals amb les que ells podien sentir-se identificats i així poder valorar si els feia sentir bé o malament, i per tant, si es tractava de qualitat de vida o no. 

Per a fer-ho, les situacions escollides i presentades als dos grups van ser relacionades amb el CO on assisteixen: 

- Al CO us trobeu en situació de perill i risc contínuament. 

- Des de fa uns anys, i a causa del poc pressupost que actualment tenen, es deixa de celebrar un dinar de nadal. 

- Al CO deixen que cadascun de vosaltres pugueu escollir les activitats que més us agraden. 

- Si teniu qualsevol problema, al CO sempre hi ha algú disposat a parlar i ajudar-vos si ho necessiteu. 

- A les colònies d'estiu, us trobeu una casa on no hi ha lavabos per dutxar-vos ni cuina per poder fer el dinar i sopar. 

*Alguna d'aquestes situacions no és certa, de manera que se'ls indicava que havien d'imaginar que es trobaven en aquella situació, i si per tant, es sentirien a gust o no. 

L'activitat es va realitzar de forma grupal, en comptes d'individual, per tal de que entre tots ells s'arribés a un acord sobre si parlàvem de qualitat de vida o no. Tot i això, van sorgir algunes dificultats per entendre l'activitat, de manera que vam considerar tornar a repassar mitjançant les fitxes del Memory, les qüestions treballades anteriorment. 

SESSIÓ 7: Dinàmica de grups STO.6

Tal i com he explicat a les entrades anteriors, amb el grup STO.6 hem pogut endinsar-nos en les vuit dimensions de la qualitat de vida, de manera que els mateixos usuaris han estat capaços d'identificar i entendre la importància que té per les nostres vides cadascun dels aspectes que ens aporten qualitat de vida. 

És per això, que gràcies a les aportacions i aprenentatges que han realitzat els usuaris d'aquest grup, i l'experiència que va aportar el joc del Memory amb els grups STO.4 i STO.5, els vaig presentar en aquesta penúltima sessió del projecte sobre la qualitat de vida: LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA.

Objectius del JOC DE LA OCA DE LA QUALITAT DE VIDA: 

- Identificar les vuit dimensions relacionades amb la qualitat de vida.

- Identificar i classificar situacions relatives a les vuit dimensions de qualitat de vida. 

- Entendre la repercussió que tenen els aspectes positius de les vuit dimensions per tal d'assolir de forma personal la qualitat de vida. 

- Entendre la repercussió que tenen els aspectes negatius de les vuit dimensions, i que per tant, ens allunyen d'assolir de forma personal la qualitat de vida. 

Instruccions del joc: 

1. Tots els participants surten de la casella de SORTIDA, començant aquell que treu el número més alt amb els daus. 

2. Si es cau en una de les vuit caselles relatives a les dimensions que s'han treballat, caldrà identificar-la per a saltar automàticament a la següent casella de qualitat de vida. Exemple: si caus a la casella nº 3 (SALUT=Benestar físic), saltes a la casella nº 9 (RIQUESA=Benestar material). 

3. Si per contra, un participant cau a una de les caselles relatives a les dimensions en forma negativa(pobresa, solitud, no drets..), ens allunyem de la qualitat de vida i per tant, hem de retrocedir cinc caselles. 

4. Si es cau en qualsevol de la resta de caselles (aquelles fetes amb afirmacions extretes del qüestionari INICO-FEAPS i dels mateixos usuaris la sessió anterior), tal i com havien treballat anteriorment, s'haurà d'identificar la dimensió amb la qual està relacionada i classificar-la com a SI Qualitat de Vida o NO Qualitat de Vida. En el cas de ser positiu, es torna a tirar. En cas contrari, esperem al següent torn. 

5. El guanyador, serà aquell que arribi primer a la casella final: LA QUALITAT DE VIDA. 

Material necessari: 

- Tauler de la OCA de la Qualitat de Vida.

- Daus.

- Una fitxa per cada jugador. 

L'activitat va ser molt profitosa i agradable de fer, ja que per ells va significar un espai d'entreteniment en el qual van ser capaços de raonar, pensar i discutir sobre tot allò treballat quant a la qualitat de vida. 

Tanmateix, i tenint en compte que van sorgir més d'un dubte en alguna de les caselles, com es pot observar a la imatge següent, vam utilitzar també les targetes de cadascuna de les dimensions, per tal de donar suport i fer-los repassar el significat de cadascuna d'elles, per a doncs, relacionar-les amb l'afirmació amb la que dubtaven. 

Personalment, em sento molt satisfeta del resultat i de poder veure com han estat de profitoses totes les sessions anteriorment realitzades. 

SESSIÓ 5 i 6: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

Ha estat evident des de l'inici, la dificultat amb la que m'he trobat per a poder avançar amb el treball sobre el concepte de qualitat de vida amb els usuaris dels grups STO.4 i STO.5. És per això que calia pensar en activitats basades en la repetició i indicades per a treballar l'estimulació cognitiva d'aquests usuaris entorn el concepte sobre el qual treballàvem. 

Com ja he dit també en varies ocasions, la meva guia d'inspiració i suport en tot moment ha estat la psicòloga del centre. Ella en moltes ocasions m'ha ensenyat i explicat el significat de dur a terme activitats lúdiques, en forma de joc amb els usuaris per tal de treballar qualsevol cosa. Amb això i agafant-me a idees de les que m'havia proposat, vaig crear el MEMORY DE LA QUALITAT DE VIDA: 

Amb el joc del Memory, no tant sols vam poder treballar les dimensions de la qualitat de vida, identificant-les en el moment que apareixien, sinó que vam treballar també, aspectes tant importants com l'agilitat mental, la memòria i la rapidesa. 

Tot i això, i tal i com veieu pel títol de l'entrada, vam jugar dos dies al Memory, però amb una raó de pes: vaig crear dos tipus diferents de Memory, per una banda, i amb el que vam treballar a la sessió 5, es tracta d'un joc de parelles idèntiques que corresponen amb els pictogrames utilitzats anteriorment, per a definir les vuit dimensions de qualitat de vida: 

I per altre banda, el joc de parelles utilitzades durant la sessió 6, amb l'objectiu d'aprofundir encara més i provar d'anar més enllà amb el concepte de qualitat de vida, van ser parelles formades pel pictograma i una fotografia real, relacionada amb la seva dimensió: 

La realització del joc i la seva posada en pràctica, va permetre parlar sobre cadascun d'ells de forma positiva, tot relacionant-los amb el que ens aporten per a la millora de la nostre qualitat de vida. 

Espero que us sembli tant interessant com a mi. 

SESSIÓ 5 i 6: Dinàmica de grups STO.6

Les sessions 5 i 6 amb el grup STO.6 van estar programades amb la intenció d'apropar els coneixements sobre la qualitat de vida que estàvem construint a la realitat, en relació a les escales d'avaluació que el CO ha utilitzat per a avaluar la qualitat de vida dels mateixos usuaris. 

Tal i com vaig explicar, un dels objectius primordials d'aquest projecte era aconseguir que els usuaris entenguessin les preguntes formulades a les escales d'avaluació de la qualitat de vida que ja, mesos enrere, s'havien utilitzat al centre. Una d'aquestes escales, i sobre la que he basat el meu treball és l'escala INICO-FEAPS. És per això, que per a l'activitat que vam realitzar durant les sessions 5 i 6 vaig preparar-me una bateria de preguntes extretes d'aquest qüestionari. Per a apropar-vos a l'activitat, a continuació us presento, tal i com surten en el qüestionari, els ítems i preguntes que se'n deriven d'algunes de les dimensions treballades: 

Amb aquestes doncs, vaig crear un llistat amb quatre exemples de cadascuna de les vuit dimensions, extrets del qüestionari INICO-FEAPS. 

D'aquests quatre exemples però, dos pertanyien al grup d'ítems que considerem que afavoreixen la qualitat de vida, i dos que perjudiquen i per tant, ens allunyen de considerar que realment, tenim plena qualitat de vida. 

L'activitat durant la sessió 5 consistia en el següent:

- De forma individual jo els hi presentava una de les afirmacions relacionades amb la qualitat de vida (per exemple, Tengo un hogar cómodo dónde vivir o No tengo dinero para comprar comida). 

- Un cop presentada l'afirmació, l'usuari havia de dir si per una banda, ens trobàvem davant d'una afirmació que ens aportava qualitat de vida o no. I per altre banda, havien d'ésser capaços d'identificar la dimensió amb la qual estava relacionada aquella afirmació. 

Per a fer més dinàmica la sessió vaig crear un material atractiu i senzill per a poder contestar SI o NO a la QUALITAT DE VIDA: 

El resultat doncs, i seguint amb els exemples exposats, era el següent: 

Tengo un hogar cómodo dónde vivir: SI QUALITAT DE VIDA - Està relacionat amb el benestar material (OBJETOS- RIQUEZA)

No tengo dinero para comprar comida: NO QUALITAT DE VIDA - Està relacionat amb el benestar material (OBJETOS- RIQUEZA)

La veritat, es que tal i com va anar la sessió i les poques dificultats que van mostrar els usuaris per a identificar les afirmacions, vaig sentir que els meus objectius s'estaven complint, i que el treball realitzat anteriorment, tot i les dificultats mostrades en alguna sessió, estaven donant els seus fruits. 

Durant la sessió 6 i després d'haver realitzat l'activitat anterior, vam invertir els papers, i vaig demanar als usuaris que fossin ells qui formulessin situacions relacionades o no amb la qualitat de vida i les seves dimensions. Les obtingudes durant la sessió van ser les següents: 

- No tinc feina, ni casa: NO QdV - Benestar material

- Estic rodejat de gent que m'estima: SI QdV - Relacions interpersonals

- Em trobo malament i estic al llit diàriament: NO QdV - Benestar físic

- Tinc roba d'hivern per posar-me quan fa fred: SI QdV - Benestar material

- Estic trist perquè no tinc amics per divertir-me: NO QdV - Relacions interpersonals

- Al bar on esmorzo amb els meus companys, em tracten bé: SI QdV - Inclusió social

- Ningú em molesta quan estic a la dutxa: SI QdV- Drets

- Menjo aliments saludables: SI QdV - Benestar físic

- Em desperto tots els dies content i feliç: SI QdV - Benestar emocional

- Em sento diàriament preocupat per moltes coses: SI QdV - Benestar emocional

- No em deixen casar-me com a la resta de persones: NO QdV - Drets

- Al taller on treballo, aprenc coses noves: SI QdV - Desenvolupament personal

- Al taller on treballo, ens ajuden a ser independents: SI QdV - Autodeterminació 

Gràcies al resultat d'aquestes dues sessions, va néixer la idea i activitat que més tard vam realitzar per a la cloenda del projecte amb el grup STO-6....

SESSIÓ 4: Dinàmica de grups STO.6

Per a la quarta sessió amb el grup STO.6, el meu principal objectiu era que els usuaris fossin capaços de dir-me de què havíem estat parlant les sessions anteriors, en relació a la qualitat de vida. Per a fer-ho de forma més concreta, els vaig demanar que m'anomenessin les vuit àrees a les quals ells havien posat nom i que són les que ens permeten determinar la qualitat de vida de les persones. 

Després d'una estona de debat entre ells, la llista va començar a sortir: 

- Riquesa/Objectes (BENESTAR MATERIAL)- Salut (BENESTAR FÍSIC)- Independència/ Autonomia (AUTODETERMINACIÓ)- Emocions (BENESTAR EMOCIONAL)- Drets (DRETS)- No discriminació (INCLUSIÓ SOCIAL)- Aprenentatge (DESENVOLUPAMENT PERSONAL)- Relacions (RELACIONS INTERPERSONALS) 

Arrel del repàs que vàrem fer sobre el que nosaltres entenem com les vuit dimensions de la qualitat de vida (Shalock i Verdugo), van sorgir diversos aspectes que els usuaris van voler destacar envers la seva situació com a persones amb discapacitat, i els quals considero molt interessants per analitzar: 

- "Como soy diferente...cuando voy a sitios públicos no me dicen nada!".
- "Por que vosotros os podeis casar y nosotros no?A mi madre le da miedo.."
- "En el colegio me daban actividades diferentes porque iba retrasada.."
- "Per què hem d'anar a escoles diferents?.."

Aquests van ser alguns dels comentaris que van sorgir de la dinàmica aquell dia, aspectes enfocats sobre tot, a la inclusió social i als drets de les persones. 

Considero que aquest tipus de reflexions són molt interessants donat que a partir d'aquestes ells mateixos són capaços d'extreure conclusions sobre el concepte de qualitat de vida sobre ells mateixos. 

Durant aquella sessió també, vaig crear un joc dinàmic amb les targetes d'imatge que havia utilitzat amb els grups STO.4 i STO.5 amb l'objectiu d'aparellar-les, d'identificar la dimensió i de classificar-la dins o no de la qualitat de vida. 

SESSIÓ 3 i 4: Dinàmica de grups STO.4 i STO.5

Us preguntareu quin és el motiu pel qual aquesta entrada es refereix a la sessió 3 i 4 dels grups STO.4 i STO.5. 

Doncs bé, per raons de programació i activitats del centre, el dia que vam realitzar la sessió 3 amb aquests dos grups, hi va faltar molta gent (alguns dels usuaris van haver d'assistir a l'entrega d'uns premis, en relació amb una activitat realitzada el curs passat). És per aquest motiu, que l'activitat que vam realitzar durant la tercera sessió, va ser la mateixa que a la quarta.

En un primer moment podem pensar que haver de repetir una sessió ha de ser un inconvenient, però en aquest cas, per mi va suposar un benefici. Durant la sessió tres i on hi havia molts pocs usuaris del grup STO.4 i STO.5, vam intentar introduir els pictogrames i les dimensions treballades amb el grup STO.6. Val a dir, que ja es comptava amb la dificultat que els usuaris d'aquests dos grups podrien trobar-se amb l'activitat. És per això que un cop presentades les dimensions, amb els seus respectius títols o enunciats que els companys del grup STO.6 havien posat, vam relacionar les imatges treballades durant les sessions anteriors amb els pictogrames corresponents a cada dimensió. 

Tal i com dic, la sensació amb la que vaig sortir d'aquella sessió va estar la d'haver "desaprofitat" aquella, ja que no quedava gens clar que els usuaris haguessin entès de que tractaven les dimensions. 

Tot i això, però, després de donar-hi moltes voltes, vaig caure en la idea que dur a terme una sessió en la qual veus que no hi ha resultats i que no s'aconsegueixen els objectius establerts, et fa replantejar la forma en què has de treballar, inclús pot fer-te arribar a replantejar els objectius que hi vols aconseguir. 
D'aquesta manera, vaig decidir que amb el grup STO.4 i STO.5 volia començar per treballar únicament quatre dimensions, i assegurar-me'n que entenguin i relacionin els aspectes propis d'aquestes dimensions per tal de poder identificar-los o no, en les seves pròpies vides, i així, poder avaluar la seva qualitat de vida. 

Tal i com podeu veure a la imatge, a la sessió 4 amb els grups STO.4 i STO.5 vaig voler centrar-me en el treball de les quatre dimensions que considero més bàsiques i amb un nivell de complexitat no gaire alt, per a treballar la qualitat de vida: Benestar físic, Benestar emocional, Benestar material i Relacions interpersonals. 

Vam presentar les quatre dimensions, vam parlar del que significaven i els usuaris van haver de relacionar les fotografies treballades anteriorment i les noves cartes de pictograma que els havia creat. Tal i com veiem, finalment el resultat va ser positiu. 

SESSIÓ 3: Dinàmica de grups STO.6

Arribats al punt on els usuaris del grup 6 ja hem treballat totes les dimensions o àrees que segons Shalock i Verdugo s'han de tenir en compte per a poder valorar la qualitat de vida de les persones, feia falta aprofundir més, seguir parlant i analitzant per a que els usuaris realment entenguin el significat de cadascuna de les dimensions. 

En la tercera sessió doncs, vam aprofitar les imatges utilitzades amb els grups STO.4 i STO.5, relacionades amb cadascuna de les dimensions: 

De vegades, és molt difícil determinar fins a quin punt s'estan aconseguint els objectius que em plantejava al principi de tot aquest procés. Un d'aquests objectius, gairebé quasi el més important era aconseguir que els usuaris del centre tinguin consciència del que significa tenir o no qualitat de vida, i quins aspectes hi influeixen directament. 

Si us hi fixeu però, el treball que s'està realitzant durant cada sessió és repetitiu, en tant que hem de repassar els aspectes treballats en sessions anteriors per tal de fer memòria i tornar a conversar sobre aspectes que ja han aparegut anteriorment. Això és perquè realment quan els pregunto per les sessions anteriors, poques vegades recorden amb profunditat allò qua ja s'ha treballat i cal doncs, seguir-ho fent. 

Amb això però, em queda una pregunta al aire....realment un cop finalitzi el projecte i passat el temps podran valorar la seva pròpia qualitat vida?

SESSIÓ 2: Dinàmica de grups STO.4 i STO.5

Tenint en compte el resultat de les sessions anteriors amb els grups STO.4 i STO.5, sembla que són els grups per a crear activitats i dinàmiques més senzilles, però la realitat és ben diferent. La dificultat amb la que em trobo és evident, tenint en compte que el meu objectiu és que els usuaris que formen part d'aquests dos grups aconsegueixin tenir unes nocions bàsiques sobre el concepte de qualitat de vida. 

Fins on sabeu, vaig aconseguir que tinguessin clar el concepte de qualitat, i en aquesta segona sessió, el meu objectiu va estar introduir el concepte de qualitat emmarcat en situacions de la nostra vida quotidiana i que formen part de les vuit dimensions establertes per Shalock i Verdugo. 

D'aquesta manera, i tenint en compte els resultats de l'activitat anterior, vaig crear la mateixa dinàmica però tal i com he dit, amb fotografies representatives de la qualitat de vida. 

Les imatges que vam utilitzar van ser les següents: 

BENESTAR FÍSIC

BENESTAR EMOCIONAL

BENESTAR MATERIAL

AUTODETERMINACIÓ

RELACIONS INTERPERSONALS

Explicant cada una de les imatges, van haver de determinar si la imatge representava la qualitat de vida o no, parlant sobre allò que els feia sentir bé. El resultat aquest cop també va ser positiu, tenint en compte que es va parlar sobre tenir o no una llar, fer coses de forma autònoma (agafar el transport públic amb educadors, o poder-ho fer sols), sentir-se sol o tenir gent que t'estima al voltant... etc. 

Tot i que vaig quedar satisfeta d'aquesta segona sessió, el continuar treballant sobre les dimensions i la qualitat de vida amb aquests grups començava a complicar-se, entenent que no puc afegir gaire complexitat a les activitats posteriors i centrant-me doncs, en consolidar els aprenentatges aconseguits fins el moment. 

SESSIÓ 2: DINÀMICA DE GRUPS STO.6

L'objectiu de la segona sessió amb el STO.6 era en primer lloc, i després del bon resultat que havia aconseguit amb la sessió anterior, la introducció de les tres últimes dimensions (Shalock i Verdugo): Desenvolupament personal, Drets i Inclusió social. Un cop aconseguit, el segon dels objectius per aquesta segona sessió, era el treball amb fotografies reals relacionades amb cadascuna de les dimensions, per tal que ells mateixos les poguessin identificar en una o altre dimensió. 

L'inici de la sessió però, va estar enfocat al recordatori de l'anterior, per a comprovar si recordaven els aprenentatges aconseguits la setmana anterior. Això va ser determinant per a poder continuar o no amb la dinàmica que havia preparat, ja que vam comprovar que recordaven què vam treballar al voltant de la qualitat de vida, però havien oblidat alguns dels conceptes treballats. 

És per això, que vam fer repàs altre cop sobre què era qualitat de vida en relació amb el benestar físic=salut, les relacions interpersonals=relacions, el benestar material= objectes/riquesa, el benestar emocional=emocions, i l'autodeterminació=autonomia/independència. 

Durant la realització d'aquestes primeres sessions me n'adono que el treball al voltant de les vuit dimensions és més complex del que jo mateixa m'imaginava. És obvi que totes aquestes, estan estretament relacionades i que en molts casos aspectes que alguns considerarien que formen part de la dimensió de drets, altres pensarien que formen part de la dimensió d'autodeterminació, per exemple. Això fa que durant les sessions amb els usuaris del CO es produeixin dubtes o consideracions que fa falta especificar, i que no sé fins a quin punt els fa dubtar o crear més confusions.
Un exemple d'això, va sorgir quan parlàvem sobre les relacions interpersonals i diferenciàvem què mantenir relació i tenir l'afecte de familiars, amics, companys, coneguts.. ens aporta qualitat de vida, i en canvi, estar sol no. Arrel d'aquesta conversa, una de les usuàries mostrava la necessitat que les persones a vegades tenim tal i com ella deia: "per estar sols i pensar". En aquest punt, i amb ajuda de la psicòloga vam intentar explicar i diferenciar el fet d'estar sol i el sentir-se sol, per tal que entenguessin millor la dimensió de les relacions interpersonals. 

Aquest però, va ser un molt bon punt de partida per a començar a treballar les tres dimensions restants, que van ser presentades en forma de pictograma de la següent manera: 

Tot i pensar que aquestes tres dimensions eren les més difícils d'explicar o les que requerien d'una complexitat elevada per a parlar-ne, els resultats aquest cop van ser més sorprenents. 

Començant per parlar sobre els drets, jo tenia constància gràcies a la psicòloga, que al centre ocupacional feia ja algun temps, s'havia estat treballant sobre els drets humans i s'havia identificat amb el pictograma utilitzat. És per això, que en el moment de presentar-lo, un dels usuaris ràpidament el va relacionar amb els DRETS humans, posant-li així títol a la dimensió. 

Per altre banda, vam explicar el significat del desenvolupament personal i la necessitat que les persones tenim per aprendre contínuament i créixer personalment. Van aparèixer comentaris al respecte com "yo no sé leer", "aquí aprenem a fer coses, als tallers de costura per exemple"... i van voler posar-li per títol: APRENENTATGE. 

Per últim i veient els pictogrames representants de la dimensió d'inclusió social, van sorgir comentaris relacionats amb la imatges com: "els discapacitats, els negres, els blancs, els petits, grans tenim dret a l'educació". Es fa evident que amb aquest comentari també es parla sobre els drets, dels que acabàvem de comentar però centrant-nos en les diferents persones que conviuen en la nostre societat va sorgir el títol de: NO DISCRIMINACIÓ. 

Fins aquí doncs, va arribar la segona sessió amb el STO.6 . 

SESSIÓ 1: Dinàmica de grups STO.4 - STO.5

La primera dinàmica amb els grups STO.4 i STO.5 l'havia plantejat igual amb el grup STO.6. Tot i això, i després de presentar el projecte als usuaris, ens vam adonar que no podíem iniciar el treball de la qualitat de vida amb les vuit dimensions. 

Així, vam plantejar amb la psicòloga, que la millor manera de començar el projecte amb aquests dos grups, i tenint en compte les seves capacitats era el treball inicial sobre el concepte de QUALITAT. 

Amb això, la sessió va ser molt més senzilla que amb el grup STO.6 però els resultats van ser igual de positius. 

En aquest cas, vaig preparar un material amb fotografies de diferents objectes, els quals havien d'observar i identificar si eren o no de qualitat. 

Aquesta sessió la vaig realitzar amb els dos grups després de fer la del grup STO.6, de manera que vaig utilitzar els cartells de QUALITAT i NO QUALITAT utilitzats amb el STO.6.

Aquest va ser el resultat: 

Tot i que sembla que l'activitat es faci ràpidament, va ocupar tota la sessió de dinàmica, tenint en compte el nivell cognitiu dels usuaris. És per això també, que vam dedicar una estona a cada imatge, per tal que escollissin cadascun d'ells amb quina es quedarien i perquè. Les respostes eren senzilles: "està rota, no me gusta, esto es nuevo..."

Un cop feta l'activitat i per a assegurar-nos del significat que havien donat a l'elecció de les fotografies de QUALITAT i NO QUALITAT, vam recollir les imatges i les vam repartir entre tots ells, per tal que les col·loquessin a la columna corresponent. 

Amb aquest resultat i pensant en la següent sessió, ja podíem continuar.

SESSIÓ 1: Dinàmica de grups STO.6

Tal i com vaig explicar a l'última entrada al blog, el grup 6 van mostrar un grau alt de coneixements previs sobre el concepte de qualitat de vida, el dia que els vam presentar el projecte. 

D'aquesta manera, va ser possible el disseny de la primera dinàmica de grups que ens havíem plantejat en un inici: una dinàmica enfocada al treball de les vuit dimensions de la qualitat de vida.  

Inicialment, volia enfocar la dinàmica a través de fotografies representatives de cadascuna de les 8 dimensions per a què els usuaris les identifiquessin i jo els pogués introduir els noms de les dimensions. Amb això però, cada dilluns abans de la dinàmica, la psicòloga del centre i jo valorem la sessió anterior i ella m'intenta aconsellar i guiar sobre la dinàmica de la sessió. El treball amb ella es fa molt fàcil i agradable, ja que des del primer moment té en compte les meves idees i propostes però m'aporta tota l'experiència i coneixement que té de l'activitat, per a guiar-me en la planificació de la sessió i per a obtenir uns resultats significatius del projecte. L'aprenentatge que m'està aportant és increïble. 

Així doncs, i amb una tècnica molt utilitzada al centre, vaig crear el material per a la primera sessió del STO.6 amb pictogrames del portal ARASAAC. 

Vaig fer la recerca de pictogrames representatius de les dimensions, buscant no tant sols el que representava segons la dimensió ens aporta qualitat de vida, sinó també l'oposat. 

Tot i això, en aquesta primera sessió i com a recomanació de la psicòloga vam iniciar el treball al voltant de les dimensions més senzilles i que probablement els seria més fàcil identificar i explicar: 

- Benestar físic

- Benestar material

- Benestar emocional

- Relacions interpersonals

- Autodeterminació

D'aquesta manera, aquests van ser els pictogrames utilitzats: 

                     
                                      

                                     

Cadascun d'aquests va ser exposat individualment i repartits per la paret de la sala. L'objectiu de l'activitat era que entre tots expliquessin cadascun dels pictogrames i busquessin la relació entre ells per aparellar-los (per ex. si tenim casa i diners, i si no la tenim és el mateix concepte per tant, agrupem els pictogrames). 

D'aquesta primera part de l'activitat van sorgir moltes coses per part dels usuaris i realment semblava que tenien clar que els "fa sentir bé" i que no. 

Després de tenir les parelles de pictogrames, i d'haver parlat sobre el seu significat, vam fer dues columnes: QUALITAT DE VIDA / NO QUALITAT DE VIDA. D'aquesta manera, a més a més de tenir-les aparellades, es tractava d'haver de definir quins aspectes ens ajudaven a millorar la nostre qualitat de vida i quines no. El resultat va ser molt positiu i la predisposició i ganes que els usuaris van posar per treballar va ser molt molt significatiu. 

Però si a mi ja em semblava prou, vaig demanar als usuaris que posessin un títol a cadascuna de les parelles, tot reflexionant el seu significat i així, establir una dinàmica d'aprenentatge que fomenta la construcció dels seus coneixements de forma autònoma. 

El resultat va ser el següent:

Benestar físic: SALUT

Benestar material: OBJECTES/RIQUESA

Benestar emocional: EMOCIONS

Relacions interpersonals: RELACIONS

Autodeterminació: INDEPENDÈNCIA/AUTONOMIA

Què us ha semblat? 

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ALS USUARIS DEL CO

Després de varies reunions amb la psicòloga i el director tècnic del CO, on vam prendre conjuntament les decisions que representen la primera i segona fase del projecte, i abans de l'inici de posada en marxa de les sessions de dinàmiques de grup, la psicòloga va proposar-me fer la presentació del projecte als usuaris un parell de setmanes abans. 

Amb això, vaig assistir a les sessions de dinàmica de grups que la psicòloga tenia establertes amb els grups STO 6, STO5 i STO4. Aquestes, són tal i com es mostra a la següent imatge, els dimecres de 10:30h a 12:45h: 

Aquest dia vam explicar als usuaris dels diferents grups que durant aquest primer trimestre, les dinàmiques de grup les durien a terme amb mi. Degut a que ja ens coneixem del període de pràctiques que vaig dur abans de l'estiu, la seva resposta va ser molt positiva. 

Així mateix, els vaig presentar el concepte de qualitat de vida per primer cop, informant-los de que a partir d'aquell moment, treballaríem al voltant del mateix. 

Era necessari doncs, en aquell moment començar a esbrinar quins eren els coneixements previs que tenen al respecte i els resultats van ser ben diferents segons els grups, tenint en compte la diferència existent entre el nivell d'uns i dels altres. 

A tots tres grups, els vaig plantejar la següent pregunta: Què sabeu de la qualitat de vida? Què és la qualitat de vida?

Del STO6 van sortir respostes molt curioses i encertades, com les següents: 

- "Sin calidad de vida, no es bueno..."

- " Más Libertad para ser independientes.."

- "Tener una casa es calidad de vida, però para eso se necesita dinero, y para eso necesitas trabajo"

- "No estar gordo, necesitas hacer deporte.."

- "Tener hermanos..amigos, familia.." 

- "Ir solo en bus.."

Per altra banda, amb el STO5 i STO4 els resultats van ser totalment diferents, ja que tot i la bona acceptació per a dur a terme el treball, van ser ells mateixos els que van preguntar-me de seguida, que què és això de la qualitat de vida. 

Amb aquesta primera intervenció a les dinàmiques de grup, una cosa quedava ben clara: s'havien de plantejar dues formes totalment diferents per a començar a treballar la qualitat de vida, adaptant-me a les característiques dels diferents grups i condicionant doncs, la FASE 3 del projecte: DISSENY i PLANIFICACIÓ DE LES SESSIONS.